Logo ICO

Notícies

El valor d'anellar pollets del niu

13 de maig

Estem a l'equador de la primavera i és el moment òptim perquè els ocells criïn. De fet moltes de les dades que ens envieu al projecte nius, reflecteixen que ja comença a haver-hi polls en molts nius.

El projecte ens ajuda a conèixer més a fons als ocells i podem extreure dades de on, quan i com crien. Però és fàcil que un cop agafin el vol perdem la pista d'aquells ocells que vam veure néixer. La millor manera de fer un seguiment dels ocells és anellant-los. Als anelladors tenen molt interès a anellar polls perquè d'aquesta manera poden assegurar en un futur quin va ser el lloc i la data de naixement de l'ocell en qüestió. Aquesta és una dada que no podem obtenir en l'anellament habitual, quan es captura un ocell a la xarxa, ja que no sabem d'on ve i l'edat només la podem estimar.

Obtenint dades més precises com les que proporciona l'anellament de polls del niu també aconseguim resultats més precisos i conèixer millor la nostra fauna ornitològica.

Tot i així, es tracta d'una tasca que dóna molt poc rendiment donat que la mortalitat dels polls durant el primer any és del 80%. Imagineu la quantitat de polls que s'han d'arribar a anellar per poder obtenir unes dades rellevants! Per sort hi ha quantitat d'anelladors que fan aquesta tasca desinteressadament -i entusiastament- contribuint a l'estudi dels ocells.

Una raó especial per contribuir al Projecte Nius

18 d'abril

La xarxa que encadena totes les relacions dels éssers vius és tremendament complexa, de fet, a vegades, és completament inescrutable fins i tot pels científics més ben preparats. Tenim dotzenes d'exemples al nostre voltant que encara són enigmes en major o menor mesura.

  • Per què estan disminuint els pardals a Europa?
  • On han anat els botxins meridionals, abundants a Catalunya fa tres o quatre dècades?
  • Què afavoreix l'expansió, a vegades sobtada, d'algunes espècies invasores?
  • i una llarguíssima llista...

Les investigacions donen respostes sovint parcials a totes aquestes preguntes i sobre algunes d'elles senzillament ens diuen una cosa: no en sabem res! Però hi ha un factor que moltes vegades es pot identificar en la disminució d'una població: la baixa productivitat de nidificació, una dada molt difícil d'obtenir. Potser una espècie té prou aliment per prosperar, potser té prou refugi, potser té prou llocs de nidificació o potser té prou espais protegits on conservar poblacions i, tanmateix, el seu nombre baixa inexorablement.

Molt sovint, la causa no es troba en un factor ambiental immediat que afecti la supervivència dels adults sinó que té impacte sobre la productivitat i la supervivència dels nius.

Per això la teva col·laboració en el Projecte Nius és molt important, especialment si fas dues o més visites al niu i ens pots indicar si la niuada està prosperant correctament o ha patit alguna incidència negativa, com la pèrdua per depredació o accident natural.  Si vistes un niu amb una posta activa (l'adult covant) i al cap de 10 dies tornes a informar en el Projecte Nius que el niu continua actiu, sigui encara amb ous o ja amb polls, ens estàs indicant que el niu ha sobreviscut 10 dies. Així de simple... i així d'important!

Sabent la biologia de l'espècie, nosaltres podem analitzar aquestes dades estadísticament per inferir tendències de supervivència dels nius, així que no et pensis que les teves dades han estat només anecdòtiques. Dues visites al niu són de gran valor.


I a més, si pots comptar el nombre d'ous o polls, ens indicarà a llarg del temps si la productivitat s'està veient afectada. En algunes espècies,  s'ha demostrat que la mitjana d'ous que ponen actualment és inferior a la de fa unes dècades i, senzillament, la producció de polls actual no pot compensar la mortalitat. Per això, tot això que ens comuniques és important per nosaltres i, sobretot, pels ocells.

D'aquesta manera, allò que ens informis sobre un niu de mallerenga, merla, gafarró o qualsevol altra espècie, per comuna que sigui, val el seu pes en or pel que fa a la seva conservació.

A punt per contribuir aquesta primavera en el Projecte Nius?

Aprèn més amb els cronogrames del Projecte Nius

14 de març

Quins ocells ponen abans? Quina mallerenga és la més primerenca i quina la més tardana? Aquestes dades les podeu explorar amb els cronogrames del Projecte Nius per tal d'aprendre més sobre la biologia de nidificació de les aus.  Podeu seleccionar per any o triar tots els anys per veure la informació combinada i filtrar per data de posta, data d'eclosió o data d'envol.

Observeu les diferències entre les diferents espècies. Mentre les espècies sedentàries ja comencen a tenir postes durant el març, amb molts polls eclosionant durant l'abril i maig, tenim tota una sèrie d'ocells estivals tardans que no comencen a pondre fins a finals de maig o juny, amb una temporada de nidificació que s'allarga fins el juliol o fins i tot agost.

Nidificants no tan primerencs o tardans poden ser ocells com la bosqueta vulgar, el capsigrany o el siboc. Aquests són ocells que generalment "s'ho pensen" abans de posar-se a criar, tot esperant que les condicions de sequedat i bonança per la seva nidificació siguin les adequades. Fins i tot migrants primerencs, com les orenetes cuablanques i orenetes vulgars mostren una major reticència a posar-se a criar que ocells sedentaris com gafarrons, merles i mallerengues. Pots observar aquestes pautes en els cronogrames del Projecte Nius?

En la mesura que el canvi climàtic està afectant el ritme dels cicles biològics de tots els éssers vius, el Projecte Nius es converteix en un element important per precisar en els efectes d'aquests canvis en el punt més crític del cicle biològic de les aus. Anima't a participar-hi!

Heu netejat les caixes niu?

14 de gener

Els ocells cavernícoles -és a dir, els que crien en forats- ja estan revisant les cavitats on pensen criar a la primavera, de fet, ja escoltem algunes mallerengues cantar amb certa insistència, en preparació per la nidificació encara que faltin alguns mesos per tal que facin la posta.

Durant la tardor-hivern és interessant haver netejat les caixes niu. Els nius acumulen brutícia, paràsits, el material vegetal es descompon i tot això pot ser un problema per la seguretat i benestar dels futurs ocupants. Així que val la pena ajudar-los fer una neteja consistent senzillament a treure el niu -no us preocupeu, els encantarà fer-ne un de nou!- i espolsar una mica la brossa que hi pugui haver.

En algunes ocasions s'han reportat pollets morts per sufocació perquè els ocells tenen l'instint d'omplir el niu amb material quan van a criar. Si ja hi ha nius d'anys anteriors ells igualment continuen aportant material. A vegades arriben fins a dalt mateix de la caixa, deixant a penes una petita cambra d'aire que amb la calor de la primavera pot ser una trampa pels pollets.

Així que si no voleu tenir cap incident desagradable d'aquests tipus, mireu d'afanyar-vos a revisar les caixes, especialment aquelles que faci més temps que no hàgiu revisat.

 

Nius és una iniciativa de l'Institut Català d'Ornitologia.