Logo ICO

Notícies

Participar en el projecte Nius és molt senzill!!

06 de maig

Fa uns dies, en fer el camí de tornada cap al cotxe després de fer el 1r cens de nidificants del SOCC, em vaig fixar en un mosquiter pàl·lid (Phylloscopus bonelli) que duia, al bec, un bri d’herba per construir el niu. Em vaig aturar, i al cap de molt poca estona va volar fins a la base d’una alzina, a la vora mateix del camí, va desaparèixer un moment per tornar a sortir i allunyar-se gairebé immediatament. Òbviament, el primer que vaig fer va ser ajupir-me per veure què trobava i, efectivament, allà hi havia el niu encara buit, però ja gairebé acabat. 

El que és interessant aquí, és que amb aquesta observació breu i totalment casual n’hi ha prou per entrar aquest niu al projecte. No cal dir que quan faci el segon cens de nidificants, a partir del 15 de maig, tornaré a mirar-me el niu a veure si hi ha ous i així poder afegir una dada més.

 Bon birding!

Niu de mosquiter pàl·lid (Imatge: Xavier Riera)

Projecte de recerca a la nova Estació Biològica del Montseny

17 de març

Els ocells de latituds mediterrànies ponen menys ous que els de més al nord, encara que siguin de la mateixa espècie. Això és degut al fet que l’època de reproducció a la nostra zona és més llarga i, per tant, si alguna cosa no va bé, poden tornar-ho a intentar, o si volen, poden fer una segona posta. En canvi, més al nord, l’època de reproducció és més curta i els ocells han de posar tots els esforços en un únic intent de cria. Creieu que aquesta diferència entre el nombre d’ous que pon un ocell del sud i del nord també podria observar-se en ocells que criïn en zones baixes i zones altes? Podria ser que el canvi climàtic hi intervingui?

Per descobrir-ho, els voluntaris de l’Estació Biològica del Montseny (@EBMontseny_ico) han construït 180 caixes niu per mallerengues i les han distribuït per diferents zones del Parc Natural del Montseny. N’han repartit 30 a cada zona, segons el tipus de bosc i l’altura sobre el nivell del mar (snm).

Les zones inclouen:

·       Boscos d’esclerofil·les (arbres amb fulles dures com les alzines) de cotes baixes (al voltant dels 300 metres snm).

·       Boscos d’arbres caducifolis (com el faig o el roure) de cotes mitjanes (al voltant dels 1000msnm).

·       Boscos de coníferes (com avets o pins) de cotes mitjanes.

·       Boscos d’esclerofil·les de cotes mitjanes.

·       Boscos d’arbres caducifolis de cotes altes (entre 1400 i 1500 msnm).

·       Boscos de coníferes de cotes altes.

Durant l’època de cria les aniran revisant i posaran les dades a nius.cat.

Nius és una iniciativa de l'Institut Català d'Ornitologia.