Els ocells de latituds mediterrànies ponen menys ous que els de més al nord, encara que siguin de la mateixa espècie. Això és degut al fet que l’època de reproducció a la nostra zona és més llarga i, per tant, si alguna cosa no va bé, poden tornar-ho a intentar, o si volen, poden fer una segona posta. En canvi, més al nord, l’època de reproducció és més curta i els ocells han de posar tots els esforços en un únic intent de cria. Creieu que aquesta diferència entre el nombre d’ous que pon un ocell del sud i del nord també podria observar-se en ocells que criïn en zones baixes i zones altes? Podria ser que el canvi climàtic hi intervingui?
Per descobrir-ho, els voluntaris de l’Estació Biològica del Montseny (@EBMontseny_ico) han construït 180 caixes niu per mallerengues i les han distribuït per diferents zones del Parc Natural del Montseny. N’han repartit 30 a cada zona, segons el tipus de bosc i l’altura sobre el nivell del mar (snm).
Les zones inclouen:
· Boscos d’esclerofil·les (arbres amb fulles dures com les alzines) de cotes baixes (al voltant dels 300 metres snm).
· Boscos d’arbres caducifolis (com el faig o el roure) de cotes mitjanes (al voltant dels 1000msnm).
· Boscos de coníferes (com avets o pins) de cotes mitjanes.
· Boscos d’esclerofil·les de cotes mitjanes.
· Boscos d’arbres caducifolis de cotes altes (entre 1400 i 1500 msnm).
· Boscos de coníferes de cotes altes.
Durant l’època de cria les aniran revisant i posaran les dades a nius.cat.