Logo ICO

Ocells i boscos

Conservació de boscos i repercussió en la fauna

Una mica d'història: evolució dels boscos

Del total de la superfície de Catalunya, 3,2 milions d'hectàrees, poc més de 2 milions són forestals. És a dir, més de la meitat de Catalunya està coberta per boscos. Això, evidentment, no ha estat sempre així.

Ja a l'Edat de Ferro, amb l'ús de les eines fetes amb aquest metall, va començar la pèrdua de boscos. No obstant, les diferents cultures de l'època estaven molt arrelades a la natura i protegien i conservaven espais forestals que consideraven sagrats.

Amb l'arribada dels romans, va començar una gran transformació dels boscos que es van convertir en conreus, pastures, mines i assentaments.

Després de la caiguda de l'Imperi romà, els regnes visigòtics i després els musulmans, van retornar el respecte cap als boscos sagrats. Així com els grans monestirs que administraven el territori a partir del segle XI, que també van donar molta importància a la preservació dels boscos en els seus dominis. Però és a partir del segle XVIII, amb la industrialització, quan va començar una gran sobreexplotació dels boscos, per l'obtenció de matèria primera, la creació de pobles, ciutats i conreus per tal de donar cabuda a l'important augment de població que hi va haver.

A mitjans dels segle XIX, es van tallar els últims grans boscos que s'havien preservat, per l'obtenció de fusta, llenya i carbó. És a finals d'aquest segle i a principis del XX, quan es registren els mínims històrics de superfície forestal a Catalunya i, per això, comencen a sorgir figures de protecció d'alguns boscos i espais importants, com va ser la creació d'un parc nacional.

Figura 1. Evolució històrica dels boscos a Catalunya

Els boscos originals: boscos madurs

Són boscos naturals, amb arbres vells però també de diverses edats, i no han patit massa pertorbacions. També hi ha presència d'arbres morts, que es van descomponent.

Aquestes característiques fan que un bosc madur gaudeixi d'una elevada complexitat i biodiversitat, perquè contenen gran quantitat d'hàbitats per molts tipus d'éssers vius. Des dels quasi invisibles fongs, que degraden la cel·lulosa i la lignina, fins als picots, que poden reduir a flocs un tronc d'arbre podrit, passant per alguns petits insectes, que s'alimenten de fusta morta i les seves larves viuen en ella. L'actuació de tots ells, juntament amb els forats naturals que tendeixen a tenir els arbres vells, fa que altres animals puguin fer-hi el niu o trobar-hi refugi, com ara les mallerengues, una espècie troglodita, o bé alguns rosegadors, i també que les espècies insectívores se'n puguin alimentar.

Per tant, la preservació dels boscos madurs porta implícit un guany en qualitat ambiental i biodiversitat. Actualment a Catalunya, són pràcticament inexistents els boscos verges i són pocs els que es consideren madurs.

Els boscos actuals: boscos joves

Com a conseqüència de l'abandonament de pastures i conreus i amb l'elevat ús de combustibles fòssils, Catalunya s'ha anat cobrint, progressivament, de matollars, bosquines i boscos joves, augmentant el percentatge de massa forestal. Aquests "nous" boscos, juntament amb els boscos existents que havien estat explotats, han configurat un paisatge totalment diferent de l'original, ja que són boscos joves i no pas madurs.

Aquest fet comporta una pèrdua d'hàbitats per moltes espècies animals, fent que no trobin els recursos adequats per a poder sobreviure, tant de refugi com d'aliment.

Figura 2. BOSC MADUR: Més biodiversitat (esquerra) i BOSC JOVE: Menys biodiversitat (dreta)


Principals serveis ambientals dels boscos

Tots sabem els profits que en traiem del bosc en quant a la seva funció productora (llenya, biocombustible, suro, fruits,...) i de la seva funció social (espais de lleure, boscos terapèutics, recerca de bolets, turisme, educació ambiental,... ). Però més enllà de tot això, els boscos tenen unes funcions ambientals tan o més importants que les anteriors.

Les funcions, o els serveis ambientals, que ens ofereixen els boscos són els següents:

  • Conservació de la biodiversitat: Els boscos es consideren els ecosistemes terrestres amb més biodiversitat del món, ja que moltes espècies de totes les formes de vida dels cinc regnes hi conviuen. És més, moltes espècies depenen i necessiten tantes altres per poder viure i sobreviure. Així és com es configura aquesta trama tan biodiversa, amb gran varietat de vegetals, des de les molses fins als grans arbres, multitud d'animals, mamífers, rèptils, ocells i invertebrats entre altres, i sense oblidar la gran quantitat de fongs i microorganismes. Molts éssers vius, en el bosc hi troben refugi, aliment, o bé és l'espai per reproduir-se.
  • Regulació del cicle de l'aigua i del clima: Els arbres dels boscos actuen com dipòsits, ja que les seves arrels absorbeixen l'aigua de pluja i la retenen alliberant-la lentament altra vegada al cicle a través del vapor d'aigua que s'evapora de les fulles, contribuint, també en els nivells d'humitat de l'aire.
  • Captació de CO2i producció d'oxigen: Durant el procés de la fotosíntesi, per tal de sintetitzar molècules orgàniques, les plantes absorbeixen el diòxid de carboni, emmagatzemant-lo en les seves fulles, troncs i branques, i alliberen oxigen, de manera que l'escalfament global degut a l'efecte hivernacle es redueix.
  • Regulació de la temperatura: Mantenen la humitat ambiental, absorbeixen l'energia del sol i reflecteixen part de la radiació que arriba al sòl, evitant l'escalfament de l'ambient, i creant un microclima específic.
  • Protecció contra l'erosió: la presència d'arbres evita l'impacte directe de l'aigua de la pluja amb el sòl, evitant les inundacions , l'escorrentia superficial i la conseqüent erosió, ja que les seves arrels fixen el terreny.

Figura 3. Les funcions ambientals del bosc. Si aprofundim en la seva aparent complexitat,
veurem que els serveis ambientals que ens aporten són imprescindibles.


El rol dels ocells en els ecosistemes forestals

Hi ha una vinculació estreta entre la fauna forestal i els arbres que formen els boscos. Els ocells tenen un paper important dins de l'ecosistema forestal dels que destacarem diferents interaccions:

Mantenir la dinàmica poblacional de molts insectes forestals

Hi ha moltíssimes espècies d'invertebrats que s'alimenten de part de plantes (fulles, flors, fusta). Si aquests invertebrats es desenvolupen sense cap límit poden créixer en nombre fins esdevenir una plaga capaç de destruir el propi bosc. Els ocells insectívors juguen un paper molt important ja que s'alimenten de gran quantitat d'espècies d'invertebrats, evitant la seva propagació i controlant la conseqüent plaga que poden ocasionar. Moltes aus estan perfectament adaptades per resoldre les estratègies de defensa que desenvolupen els invertebrats en les seves diferents fases de desenvolupament (verins, punxes urticants, mimetisme amb l'entorn,...). La seva gran mobilitat o la coincidència en l'època de cria i el període de màxima abundància d'invertebrats, són alguns exemples d'aquestes adaptacions.

Video 1. Mallerenga carbonera menjant una crisàlide. Enllaç original

Video 2. Mallerenga emplomallada capturant i menjant una larva. Enllaç original

Video 3. Pit roig menjant una larva verda. Enllaç original

Video 4. Mallerenga cuallarga alimentant polls al niu amb una oruga.Enllaç original

Dispersió de llavors

Els ocells frugívors contribueixen, mitjançant les deposicions, a dispersar les llavors de plantes. D'aquesta manera, hi pot haver una colonització d'espècies vegetals en indrets més o menys llunyans i, com a conseqüència, afavorir determinats ecosistemes i la seva biodiversitat.

Video 5. Tallarol de casquet menjant fruits dels quals dispersarà les llavors.Enllaç original

Propagació dels fongs descomponedors de fusta i participació en el cicle nutrients bosc

La descomposició de la fusta vella la realitzen sobretot algunes espècies de fongs. Quan un ocell entra en contacte amb un tronc en descomposició, passa a ser un potencial propagador del fong responsable d'aquest procés, fent que sigui més fàcil descompondre la matèria morta present al bosc.

D'aquesta manera, el reciclatge de nutrients es veu afavorit. Així com també, la responsabilitat en la descomposició indirecta d'ocells com els picots, que redueixen en flocs els troncs morts, ja sigui buscant aliment o per fer el niu, facilitant l'acció dels agents descomponedors directes.

Video 6. Troncs morts inspeccionats per una varietat d'ocells.Enllaç original

Creació refugis per altres animals

Alguns animals cavernícoles no tenen la capacitat de construir-se el seu propi cau o refugi i necessiten, ja sigui de forma natural o artificial, trobar-lo fet. Alguns, com el pica-soques blau Sitta europaea o el mussol pirinenc Aegolius funereus, poden aprofitar els nius que han fet certs ocells, destacant el picot garser gros Dendrocopos major, per, un cop aquests ja l'han abandonat, utilitzar-los ells.

Video 7. Pica-soques blau tunejant un forat de picot a la seva mida.Enllaç original

Aliment per altres animals

Els ocells, com tot ésser viu, són components de les xarxes tròfiques i, com a tals, poden ésser menjats per altres animals d'un nivell superior, ja siguin mamífers o aus rapinyaires.

Video 8. Esparver menjant un colom roquer recent caçat.Enllaç original

Video 9. Esparver en acció caçant un estornell.Enllaç original


Com podem ajudar?

Caixes niu

Donada la dificultat d'alguns ocells per trobar cavitats on fer el niu, principalment per la falta d'arbres vells o morts en els boscos, podem col·locar caixes niu adequades a diferents espècies per tal que hi puguin criar. D'aquesta manera, a més d'ajudar-les, contribuïm en tots els beneficis que les aus ens poden aportar a nosaltres.

Col·locar caixes niu no només és una contribució a la millora de l'ecosistema forestal: també és divertit! Observar l'activitat frenètica dels adults peixant els pollets o encertar el moment en què l'embrió minúscul trenca la closca de l'ou per convertir-se en un pollet de mallerenga, senzillament, no té preu.

Video 10. Quan i com penjar caixes niu: instruccions breus. Enllaç original

Video 11. Webcam en caixa niu de mallerenga blava.Enllaç original

Video 12. Càmera en caixa niu de mallerenga blava. Eclosió dels pollets.Enllaç original

Manteniment d'arbres morts

La presència d'arbres morts afavoreix la biodiversitat en qualsevol zona forestal. Diverses espècies de fongs, invertebrats i ocells necessiten aquest tipus d'arbres per viure. Deixar aquests arbres morts (drets o caiguts) dins d'un espai marca la diferència entre la supervivència o la desaparició per determinades espècies.

Es pot fer en espais propis o demanar a altres propietaris, gestors o administracions que en deixin. En alguns espais naturals protegits del món, es gestionen els boscos fins i tot tallant les capçades d'alguns arbres i deixant només el tronc principal que acaba descomponent-se, enriquint així l'ecosistema amb una abundant fauna.

Figura 4. Els cànons estètics imperants fan que la percepció de molta gent davant d'un arbre mort sigui una visió desagradable. Cal capgirar completament això: un arbre mort és font de vida!.
Cliqueu les imatges per ampliar-les.

Plantació arbres de diferents espècies en jardins o finques privades

Alguns ocells prefereixen establir-se en boscos de coníferes, altres en caducifolis i molts d'ells tenen predilecció per algunes espècies d'arbres determinats, per tant, si fomentem la diversitat d'arbres, estem fomentant indirectament la diversitat d'ocells i altra fauna.

En algunes zones s'ha afavorit unes poques espècies forestals per la seva productivitat de fusta o pel seu ràpid creixement. També poden haver-se recuperat espais forestals (després d'un incendi, per exemple) amb espècies de creixement ràpid que monopolitzen l'ecosistema i en redueixen la biodiversitat.

Un ecosistema forestal òptim està format per una gran diversitat d'espècies. Podem ajudar plantant altres espècies tenint en compte que sigui espècies autòctones i adaptades a la climatologia local.

Monitoratge

Conèixer de forma detallada la natura del nostre entorn, i especialment els boscos, és una tasca que requereix molta dedicació i molts recursos. Sovint és tan gran l'esforç que s'ha de fer que només es coneix parcialment; en realitat, si la feina de prospecció l'haguessin de fer només professionals ara tindríem un coneixement dels ecosistemes molt inferior al que tenim.

Per això, en tot el món, existeixen projectes de Ciència Ciutadana que, amb la participació activa de qualsevol persona aportant dades d'observacions de fauna i flora, els científics reben una inestimable ajuda per completar el trencaclosques. La bona notícia, a més, és que tothom hi pot participar.

Cada cop hi ha més pàgines web o aplicacions interactives en les que es pot participar de forma voluntària tot aportant observacions d'ocells, invertebrats, mamífers, danys naturals, etc. A Catalunya, els portals Ornitho.cat i Nius.cat són el punt d'entrada a dos projectes de Ciència Ciutadana que aporten informació de gran valor per tal que la Unitat Científica de l'Institut Català d'Ornitologia faci un seguiment de l'estat de salut de la nostra fauna i proposi mesures de conservació. Tot això gràcies a la contribució de persones com tu.


Qui són?

Els ocells són l'únic grup animal que podem trobar pràcticament a tots els ambients i hàbitats del planeta. En el cas d'ocells forestals, hi ha moltes espècies. A continuació, 10 de les més característiques:

Cliqueu damunt les imatges per accedir a la fitxa del SIOC

Tudó
Columba palumbus
Picot garser gros
Dendrocopos major
Mallerenga carbonera
Parus major
Mallerenga blava
Cyanistes caeruleus
Gaig
Garrulus glandarius
Raspinell comú
Certhia brachydactyla
Tallarol de casquet
Sylvia atricapilla
Merla
Turdus merula
Pit-roig
Erithacus rubecula
Pinsà comú
Fringilla coelebs

I com els puc reconèixer?

Llistat de recursos web per poder identificar, reconèixer i aprendre'n més sobre totes les aus:


ESTÀS A PUNT PER FER EL TEST D'AVALUACIÓ?

CLICA AQUÍ I COMPROVA ELS TEUS CONEIXEMENTS!

Nius és una iniciativa de l'Institut Català d'Ornitologia.