Logo ICO

Notícies

Un niu sorprenent

06 de juny

L'oriol (Oriolus oriolus) fa un niu caracteritzat per estar penjat d’una branca enforquillada com si fos una hamaca, és a dir, sense que la base es recolzi enlloc. Habitualment, aquests nius no són fàcils de veure, ja que estan situats en la part exterior d’arbres frondosos i a prop de la capçada, per tant, molt amunt. És per aquest motiu que ens ha sobtat aquesta imatge, entrada a Nius.cat per part del nostre company Raül Aymí, d’un niu d’oriol, amb els seus bonics ous de color rosat pàl·lid, situat a l’abast de la mà en un ametller. Parlant-ho amb en Raül, ens ha comentat que ell ja havia trobat nius d’aquesta espècie en ametllers, pins i oliveres, a més d’en arbres més habituals com àlbers i pollancres. Sigui com sigui, una bona addició al projecte i un recordatori que cal anar amb els ulls ben oberts!

Bon birding!

Imatge: Raül Aymí

El calendari de les caixes niu

08 de febrer

Com ja sabeu, de caixes niu n'hi ha per a tots els gustos: en funció del material de què estan construïdes, de l'espècie a què van destinades, etc. Però estarem d'acord en el fet que les més populars són les caixes niu de fusta per a mallerengues (encara que també les ocupen els pardals roquers, per exemple). Sigui com sigui, aquestes caixes són molt útils, d'una banda, per solucionar la crisi d'habitatge que pateixen els ocells que fan el niu en cavitats i que viuen en boscos formats per arbres joves i, de l'altra, per obtenir informació valuosa del seu cicle reproductor.

Instal·lar una caixa niu és molt senzill, però no deixa de comportar una certa responsabilitat. Per això hem pensat que fora bo repassar el calendari de l'arrendatari, és a dir: nosaltres.

HIVERN: A l'hivern és quan s'han d'instal·lar les caixes niu. Això sí, com més aviat millor perquè els llogaters tinguin temps de fer-hi unes quantes visites fins a quedar conformes. A començament d'hivern també és un bon moment per enretirar els nius vells de les caixes que es van ocupar la primavera anterior.

PRIMAVERA: És el moment d'inspeccionar-les: és a dir, de vigilar si estan ocupades o no, i en cas d'estar-ne, fer el seguiment i pujar les dades a Nius.cat. Per a persones NO expertes, per aquesta fase recomanem l'ús de càmeres endoscòpiques: són força econòmiques i eviten qualsevol molèstia als ocupants de la caixa. Alhora, aquestes càmeres us permetran fotografiar l'interior de niu i poder documentar l'experiència. Per a les persones amb permís d'anellament vigent, és recomanable anellar els polls, sempre que sigui possible.

ESTIU: A mitjan estiu l'època de cria es dona per acabada, per la qual cosa es poden avançar algunes tasques que també es poden fer més endavant: buidar les caixes que hagin estat ocupades o enretirar-les per evitar l'excessiu desgast.

TARDOR: Igual que a l'estiu. Es recomana enretirar les caixes per evitar l'excessiu desgast, com hem dit abans, però també per impedir la seva ocupació per part de rosegadors. No tenim res en contra dels rosegadors, òbviament, però podria ser que a començament de primavera, quan les mallerengues comencen la cerca, les caixes estiguessin encara ocupades.

Gràcies per la vostra participació i bon birding! 

Reproducció tardana d'un cotoliu a Mont-roig del Camp.

12 de gener

De tots els intents de cria que es van entrar en el portal l’any passat, ens crida moltíssim l’atenció el d’un niu de cotoliu (Lullula arborea) amb un mínim de dos polls amb plomissol, el 19 de novembre a Mont-roig del Camp (Baix Camp). La dada és extraordinàriament tardana, ja que, a Europa occidental, els polls més tardans d’aquesta espècie es troben la 2a setmana de setembre (Cramp, S & Perrins, C. M. 1988).

A la base de dades del projecte NIUS trobem altres intents de cria molt tardans, però tots ells corresponen a espècies que poden reproduir-se en qualsevol moment de l’any: una tórtora turca amb polls a començament d'octubre, una òliba amb polls a mitjan octubre i un colom roquer amb polls a finals de desembre.

Aquesta dada de cotoliu és, per tant, força excepcional i, encara que es fa difícil escatir-ne el motiu, la primavera extremadament seca que vam patir el 2023 podria tenir-ne alguna cosa a veure.

Sigui com sigui, aquesta observació ens demostra que no s’ha d’abaixar la guàrdia i que hem de sortir al camp amb els ulls ben oberts, pensant que tot és possible.

 

Bon birding! 

Imatge: Xavier Riera

Nius és una iniciativa de l'Institut Català d'Ornitologia.