A l’hora de localitzar un niu o fer-hi qualsevol observació és necessari seguir atentament el Codi de conducta del projecte. D’aquesta manera es garanteix que no se li causa cap pertorbació innecessària i s’assegura la vàlua científica de les dades que s’obtenen.
Aquesta fitxa et permetrà anotar les teves observacions de manera fàcil i ordenada. A més, et servirà de referència per a que no oblidis recollir cap dada important sobre els nius i l’activitat que hi observes.
El primer que et caldrà és localitzar un niu natural actiu o fer les observacions en alguna caixa niu que tu mateix hagis col·locat. En el cas de nius naturals ens interessen només les observacions de nius actius, és a dir, nius en construcció, ous o pollets (tant si la cria ha tingut èxit com no). Si es tracta d’una caixa niu o altre niu artificial també ens interessa saber si en un determinat any no s’ha utilitzat.
Ves a entreu dades i dóna d’alta el teu niu. Només caldrà que facilitis unes poques dades (fes una ullada a la fitxa niu per més detalls):
Anota l’activitat que observes al niu. Un cop hagis trobat el niu és ideal observar-lo cada 4 o 5 dies fins, si la cria té èxit, l’envol dels pollets, però observacions molt més aïllades o, fins i tot, disposar d’una única observació d’un niu pot ser molt valuós. Recomanem, però, que sempre que sigui possible s’observi cada posta o intent de cria en almenys dos dies diferents ja que així s’incrementa moltíssim el valor de la informació que es recull. Són justament les observacions fetes en dies diferents les que ens permetran calcular les taxes d’èxit de la nidificació.
La informació essencial que cal anotar és:
A més, en el cas que ja tinguis certa experiència en el seguiment de nius i hagis pogut obtenir dades encara més precises sobre la cria, serà molt útil conèixer alguna de les dades següents:
Aquesta informació addicional és especialment útil de cara al càlcul d’alguns paràmetres reproductors. Fixa’t, però, que no és necessari prendre aquestes dades addicionals per participar al projecte i que moltes d’elles s’obtenen en caixes niu especialment dissenyades per a observar-ne el seu contingut.
A la fitxa niu trobaràs tots els detall sobre com recollir tota aquesta informació.
Entra al web i ves a “entreu dades”. Introduir les dades és ràpid i senzill. Aquest vídeo t'explica com fer-ho. També pots pujar fotos del teu niu!
Entra al web i ves a “vegeu dades”. Aquí podràs descarregar i veure les teves dades i comparar-les amb la resta de participants. Ja formes part d’un dels majors equips d’investigació que hi ha a Catalunya!
No. Ens interessen les dades de qualsevol espècie. Ara bé recomanem començar per aquelles que crien més a prop nostre –per exemple les que ho fan en edificacions o en parcs i jardins– o les que nien a llocs fàcilment accessibles –com ara caixes niu–. D’altra banda, cal tenir en compte que cal una autorització especial de la Generalitat per inspeccionar els nius de les espècies d’ocells catalogades com a “sensibles” i “molt sensibles” (les fitxes guia de cada espècie t’indiquen la seva catalogació).
En general, a Catalunya l’època de cria dels ocells va des de febrer o març fins a juliol-agost. Però hi ha espècies que poden començar a criar alguns mesos més aviat, en ple hivern, o encara pondre ous a principis de tardor. A més, hi ha espècies, com ara els pardals i coloms, que fins i tot es poden trobar criant en quasi qualsevol moment de l’any. En general, les espècies sedentàries comencen a criar força abans que les migradores, especialment en comparació a les migradores de llarga distància. Cal tenir en compte també que hi ha espècies que poden pondre fins a tres o quatre postes i allargar molt, per tant, el seu cicle reproductor. Pots trobar informació sobre els períodes de nidificació principals de cada espècie a les fitxes guia. D’altra banda, al SIOC o Ornitho.cat pots veure’n els patrons fenològics.
És ideal observar-lo cada 4 o 5 dies fins, si la cria té èxit, l’envol dels pollets, però observacions molt més aïllades o, fins i tot, disposar d’una única observació d’un niu pot ser molt valuós. Recomanem, però, que sempre que sigui possible s’observi cada posta o intent de cria en almenys dos dies diferents ja que així s’incrementa moltíssim el valor de la informació que es recull. Són justament les observacions fetes en dies diferents les que ens permetran calcular les taxes d’èxit de la nidificació.
És tant important saber que una posta ha tingut èxit com que no. Sigui quin sigui el desenllaç és vital tramitar sempre tota la informació! Saber quin ha estat el desenllaç final de la cria, és el que ens permet calcular l’èxit reproductor de l’espècie. Si només rebem dades de postes que han tingut èxit tindrem una visió falsa de la realitat. Pensa que els nius estan naturalment subjectes tant a l’abandonament com a la depredació. La deserció del niu pot donar-se a causa de condicions meteorològiques adverses, escassetat d’aliments o la mort d’un pare, o perquè els ous són estèrils. Els depredadors (altres aus, mamífers, serps) també són responsables del fracàs d’una alta proporció de nius cada any. Així és la natura!
Per participar en el projecte i aportar dades molt valuoses no és imprescindible apropar-se als nius o revisar-ne el seu contingut. En el cas, però, que ja tinguis certa experiència en el seguiment de nius i vulguis obtenir dades més precises sobre la cria (per exemple, sobre el nombre d’ous o pollets) i, per tant, et calgui veure el contingut de niu, cal que segueixis estrictament el Codi de conducta del projecte.
Malgrat que sovint es pensa que la visita dels nius augmenta la seva probabilitat de fallida, diversos estudis científics molt detallats (vegeu Götmark 1992, Mayer-Gross et. al. 1997) indiquen que, sempre que se segueixin les directrius indicades aquí, l’inspecció de nius té un efecte nul sobre el resultat de la cria.
Sí! Pots tramitar dades de qualsevol niu del que tinguis informació, sigui quin sigui l’any en què la vas obtenir.
Nius ens ajuda a conèixer importants buits de coneixement sobre la reproducció de les espècies d’ocells que nidifiquen a Catalunya i, en especial, d’aquelles que crien més a prop nostre –per exemple les que ho fan en edificacions o en parcs i jardins– o les que nien a llocs fàcilment accessibles –com ara caixes niu–. A més, donat que la reproducció dels ocells és molt sensible a les pertorbacions de l’hàbitat i als efectes del canvi climàtic, Nius està especialment dissenyat per estudiar com responen els nostres ocells a aquests i altres factors de canvi al llarg del temps.