Logo ICO

Codi de conducta

Per participar en el projecte i aportar dades valuoses no és imprescindible apropar-se als nius o revisar-ne el seu contingut. A simple vista o amb uns prismàtics pots seguir fàcilment les anades i vingudes del pares portant material o menjar, o les primeres incursions fora del niu dels pollets. En el cas, però, que ja tinguis certa experiència en el seguiment de nius i vulguis obtenir dades més precises sobre la cria (per exemple, sobre el nombre d’ous o pollets) i, per tant, et calgui veure el contingut de niu o apropar-t’hi molt, cal que segueixis estrictament aquest Codi de Conducta.

Tant per raons ètiques com científiques, és essencial minimitzar qualsevol pertorbació dels nius mentre se’n fa el seguiment. El principi bàsic d’aquest Codi de Conducta rau, per tant, en què la localització i observació d’un niu no ha de posar mai en perill la seva seguretat. Així doncs, l’observador ha d’anteposar sempre els interessos dels ocells en primer lloc. Aquí t’expliquem com fer les teves observacions sense posar en perill els nius, i també què no convé fer mai. Aquest Codi de Conducta és una adaptació del que utilitza la BTO (British Trust for Ornithology) al Regne Unit, i ha estat, per tant, sobradament avalat per més de 60 anys d’experiència.

Són tres els possibles riscos per al niu que s’han d’evitar quan se’n fa el seguiment:

  • El dany accidental del niu.
  • La deserció del niu.
  • L’atracció de depredadors.

Abans d’abordar aquests riscos potencials, és important tenir en compte que els nius estan naturalment subjectes tant a l’abandonament com a la depredació. La deserció pot donar-se a causa de condicions meteorològiques adverses, escassetat d’aliments o la mort d’un pare, o quan els ous eclosionen, perquè són estèrils. Els depredadors (altres aus, mamífers, serps) són també responsables del fracàs d’una alta proporció de nius cada any.

Malgrat que sovint es pensa que la visita dels nius augmenta la seva probabilitat de fallida, diversos estudis científics (vegeu Götmark 1992, Mayer-Gross et. al. 1997) indiquen que, sempre que se segueixin les directrius indicades aquí, l’inspecció de nius té un efecte nul sobre el resultat de la cria.

1. Informa’t sobre el cicle reproductor dels ocells

Conèixer els ocells i el seu cicle reproductor t’ajudarà a trobar els nius i a fer-ne un millor seguiment. Fes una ullada a la breu introducció sobre el cicle reproductor que trobaràs al web i consulta les fitxes guia on sintetitzem la informació més rellevant sobre la reproducció de cada espècie a Catalunya. Coneixeràs, entre d’altres coses, quan i on sol criar cada espècie, quina sol ser la mida de la seva posta i si en sol fer una o vàries, o la durada del període d’incubació i d’envol.

2. Planifica bé les teves visites als nius

El primer pas per evitar qualsevol risc és limitar al màxim el temps emprat a revisar el niu. Anota la ubicació exacta perquè el puguis trobar ràpidament en subsegüents visites i tingues preparat tot l’equip que necessitis (com ara la llibreta, fitxes, etc) abans d’apropar-te al niu. Només visita el niu quan sigui necessari per recollir les dades. Per exemple, un cop completada la posta, no cal comptar de nou els ous abans de l’eclosió. Informa’t sobre l’espècie per saber el temps que sol dedicar a covar, péixer els pollets, etc.

3. Ves en compte mentre intentes localitzar el niu

Moltes més espècies del que sembla nien a terra (per exemple, molt alàudids, alguns mosquiters, etc) o a la part baixa de la vegetació (per exemple, molts tallarols), i a més a vegades en densitats força altes. Mira bé, doncs, on poses el peu i sempre revisa la vegetació que tens al davant quan et mous a través de vegetació densa.

4. No deixis cap evidència del teu pas

Tot i que no és probable que els depredadors segueixin deliberadament el teu rastre amb l’esperança de trobar les seves preses (mamífers com les guineus són més propensos a evitar més que no pas seguir els rastres humans), sí el podrien utilitzar com una mena de camí, la qual cosa podria facilitar-los la troballa de nius que d’altra manera quedarien fora de les seves rutes habituals. D’altra banda, fer malbé la vegetació circumdant al niu pot augmentar-ne l’exposició a la pluja i el vent. Cal, per tant, que tinguis en compte les següents precaucions:

  • Evita crear nous passos entre la vegetació, però si no tens més remei que fer-ho, assegura’t de resituar novament la vegetació al seu lloc un cop te’n vagis (un pal és de gran ajuda per fer-ho).
  • A l’apropar-te a un niu que ja coneixes, tria una ruta que alteri la vegetació tan poc com sigui possible.
  • Utilitzeu una ruta de retorn diferent, de tal manera que qualsevol vestigi de rastre no condueixi directament al niu. Apropa’t als nius situats al llarg de la vora de camins o carreteres des d’alguns metres de distància abans d’estar a la seva alçada, així evites prendre una ruta directa.
  • Sempre torna al seu lloc exacte qualsevol tipus de vegetació que hagis apartat del seu lloc per veure el contingut d’un niu.
  • No t’acostis mai a un niu mentre un depredador sigui als voltants.
  • Si els pollets defequen sacs fecals mentre visites el niu, tu mateix llença’ls a certa distància quan te’n vagis.

5. Acostat a un niu amb cura, però de forma casual

En el cas que els pares t’estiguin veient, va bé acostar-se al niu de forma casual, com per casualitat o fent alguna maniobra de distracció, enlloc de fer-ho de manera directa i deliberada. És probable que llavors els pares et considerin inofensiu (tant com ho farien amb un herbívor que simplement passa per allà), i no com un intent de depredació del niu.

6. Vigila que els pares no siguin dins al niu

Idealment, els nius s’han d’inspeccionar quan els pares no hi són. Això és fàcil de fer quan tenen pollets, moment en què els pares passen la major part del temps fora del niu en busca d’aliment, però durant la incubació, la femella passa la major part del temps ajaguda sobre els ous, moment durant el qual mai se l’hauria d’agafar per sorpresa.

  • A l’apropar-te a un niu obert, tracta de veure si el pare hi està ajagut; si l’ocell està ben ajupit et pot passar fàcilment desapercebut vist des de sota. Si no estàs segur de si el pare és al niu o no, per tal d’evitar sorprendre’l de cop, colpeja suaument la vegetació mentre t’acostes al niu per prevenir-lo de la teva presència i així li dons l’oportunitat de sortir del niu tranquil·lament.
  • Un mètode similar es pot utilitzar a l’hora d’inspeccionar caixes niu, acostant-s’hi fent una mica de soroll i tocant la soca de l’arbre o la caixa abans d’obrir-la per donar l’oportunitat als pares de sortir abans de continuar la inspecció. En obrir la caixa, posicionar el teu cos en front del forat redueix el risc que un adult que encara restés al niu en surti a correcuita, i així sempre es pot optar per baixar de nou la tapa suaument tot esperant que l’ocell en surti tranquil·lament.
  • S’ha de tenir especial cura a l’hora de visitar els nius de rapinyaires i còrvids que nien en arbres o cingleres poc després de l’eclosió, ja que llavors els pares podrien arribar a fer caure els pollets a l’abandonar el niu. A més, cal tenir en compte que els nius de moltes d’aquestes espècies no es poden inspeccionar sense una autorització especial (vegeu més avall).

7. Escull el moment més apropiat per visitar el niu

En general, evita visitar els nius en les següents condicions:

  • No inspeccionis el niu a primera hora del matí ni al capvespre. Molts ocells coven els ous durant el matí, per tant és millor visitar-los al migdia o primera hora de la tarda (abans no tornin per passar-hi la nit). A més, la majoria dels adults abandonen temporalment el niu quan t’hi apropes, i els ous i pollets joves poden arribar a refredar-se ràpidament si es queden sols durant el matí.
  • Evita acostar-te als nius durant els primers dies d’incubació. Els ocells són més sensibles a les molèsties a l’inici de la cria, just quan ponen els ous i al principi del període d’incubació, ja que en aquest moment encara han invertit poc esforç en la cria i tenen més temps per fer una posta de reposició. En aquests casos pots observar el niu des de certa distància i acostar-t’hi només quan l’adult n’hagi sortit.
  • Evita visitar els nius quan fa mal temps. Si el temps és molt fred, humit o plujós, posposa la visita fins a un altre dia. La inspecció dels nius durant aquest temps pot ser molt estressant pels ocells.
  • No visitis els nius al capvespre o de nit, quan els adults solen tornar al niu per passar la nit. L’excepció són els mussols, que en general abandonen el niu al capvespre.

8. Ves en compte quan hi ha pollets grans al niu

Els pares es tornen progressivament menys sensibles a les molèsties mentre la cria progressa, però s’ha d’anar cada cop més en compte amb els pollets. Igual que amb els adults ajaguts al niu, no hem d’espantar mai als pollets. Quan ja estan parcialment plomats, els joves d’algunes espècies poden saltar instintivament del niu quan un depredador s’apropa, un procés conegut com a explosió. Això dóna una oportunitat de sobreviure si més no a part de les cries, però un cop fora del niu els supervivents són vulnerables al fred i als depredadors terrestres.

  • Ves amb cura quan t’apropis a nius que podrien tenir pollets grans, evitant en tot moment moviments bruscos que els poguessin fer saltar del niu.
  • Quan el pollets estan totalment plomats i molt espavilats, es millor observar el niu des d’una certa distància.
  • Els tallarols, les cueretes, el pardal de bardissa, el passerell comú, el tord i la merla són les espècies més propenses a l’explosió, fet que pot ocórrer en qualsevol moment un cop els pollets assoleixen els 8-9 dies d’edat (moment en què les plomes primàries ja fan uns 6 mm de llargada).

9. Sigues conscient en tot moment dels requisits legals

Moltes espècies d’ocells estan protegides per diverses lleis nacionals, estatals i internacionals. Per tant, en alguns casos pot ser il·legal tocar o inspeccionar un niu actiu sense el permís corresponent. A més, algunes activitats concretes, com la manipulació i anellament de pollets només les poden portar a terme anelladors o altres persones que tinguin una autorització especial.

  • No manipulis els pollets o els ous si no en tens permís. Els ous es poden trencar fàcilment i els pollets petits es poden lesionar si no se saben manipular adequadament. Els pollets petits, a més, són molt indefensos i poden ser incapaços de gatejar fins al niu si els canviem de lloc, fins i tot a l’interior d’una caixa niu. Si vols anellar els pollets o manipular el contingut dels nius, cal que tinguis els permisos corresponents.
  • D’acord amb el Decret 148/1992, de 9 de juny de 1992, pel qual es regulen les activitats fotogràfiques, científiques i esportives que poden afectar les espècies de la fauna salvatge, cal una autorització especial per inspeccionar els nius i instal·lar nius artificials de les espècies d’ocells catalogades com a “sensibles” i “molt sensibles” (vegeu normativa íntegra i el llistat d’espècies clicant aquest link; a les fitxes guia de cada espècie també podeu veure el seu nivell de catalogació).
  • Participar en el projecte no et dóna dret a entrar en una propietat privada. Si vols fer observacions a nius que estan dins d’una propietat privada cal que el propietari del terreny et doni el seu vist i plau. És important que li expliquis bé el teu propòsit, molts propietaris probablement estaran encantats de saber el que fas i de tenir més informació sobre els ocells que nien a la seva propietat. Tracta els propietaris i els seus béns amb el major respecte possible, i intenta seguir totes les peticions especials que et facin. Si et cal, nosaltres podem facilitar-te una carta de suport on es descriu el projecte i el seu interès.
  • Els nens que vulguin inspeccionar nius han d’estar sempre sota la supervisió d’un adult.

Referències

  • Götmark, F. 1992. The effects of investigator disturbance on nesting birds. Current Ornithology 9: 63-104.
  • Mayer-Gross, H., Crick, H.Q.P. & Greenwood, J.J.D. 1997. The effect of observers visiting the nests of passerines: an experimental study. Bird Study 44: 53-65.
Nius és una iniciativa de l'Institut Català d'Ornitologia.