Logo ICO

La fitxa niu

Utilitza la fitxa niu del projecte per anar anotant totes les teves observacions. La fitxa et facilitarà la feina i et servirà de referència per a que no oblidis recollir cap dada important. Fixa’t que cal utilitzar una fitxa per cada intent de cria diferent. En el cas de trobar un niu parasitat per cucut, s’escau fer una fitxa pel cucut i una altra per a l’espècie parasitada, ja que no es poden barrejar dades de dues espècies en una mateixa fitxa.

La fitxa està dividida en quatre apartats diferents:

  1. Dades bàsiques
  2. Localització i descripció del niu
  3. Activitat detectada al niu cada dia d’observació
  4. Síntesi de les observacions efectuades

Fixa’t que el tercer apartat de la fitxa està pensat per anotar la informació que s’obté cada dia que s’observa el niu, però per facilitar la feina només et caldrà entrar al web la informació sintetitzada al darrer apartat.

A continuació et detallem quins camps conté cada apartat i com cal emplenar-los.

Dades bàsiques

  • Niu. Indica en aquest camp el nom o número que identifiqui el niu.
  • Any. Indica l’any en què fas les observacions.
  • Activitat. Indica si el niu ha estat actiu o no i, en cas afirmatiu, indica també, si ho saps, de quina posta es tracta. Moltes espècies fan més d’una posta a l’any. Si segueixes un niu on ha tingut lloc més d’una posta, és important indicar, doncs, a quina posta fan referència les teves observacions. Fixa’t que has de tractar cada posta o intent de cria de manera separada. Si és un niu artificial i pots confirmar que no ha estat ocupat enguany, també és interessant saber-ho. Llavors només cal que indiquis que el niu no ha estat ocupat i l’any.
  • Espècie. Indica quina espècie ocupa el niu. Recorda que si el niu està parasitat per cucut, cal fer una fitxa pel cucut i una altra per a l’espècie parasitada, ja que no es poden barrejar dades de dues espècies en una mateixa fitxa.

Localització i descripció del niu

  • Adreça/nom. Indica aquí l’adreça de la casa o edifici on és el niu o, en el seu cas, el nom del lloc.
  • Coordenades del lloc. Indica aquí les coordenades del lloc exacte on està el niu o alguna referència que et permeti localitzar-lo en el mapa quan entris les dades al web. És important que localitzis el niu amb la màxima precisió, així podrem obtenir fàcilment altres dades de gran importància com ara l’altura i l’hàbitat on està situat el niu. Si ho desitges, però, quan entris les dades al web pots decidir ocultar la seva localització precisa. En aquests casos, tu seguiràs veient la posició exacta del niu mentre que la resta de la gent el veurà situat al punt central del municipi (amb una nota indicant que es tracta d’una aproximació). En el cas que el niu l’utilitzi una espècie catalogada com sensible o molt sensible o una per la qual considerem que podria ser potencialment perjudicial mostrar la localització precisa del seu niu, el sistema n’ocultarà la seva localització exacta de manera automàtica. Ala fitxa guia de cada espècie pots veure el seu nivell de catalogació.
  • És casa teva? En el cas de nius en cases o vivendes, indica si és casa teva.
  • Tipus de niu. Indica si el niu és natural o artificial.
  • Data de col·locació. Si es tracta d’un niu artificial o caixa niu, indica, si ho saps, la data en què es va posar o instal·lar.
  • Emplaçament. Indica on està situat el niu:
    • Edifici o habitatge
    • Poste, pal o plataforma
    • Cavitat en arbre mort
    • Cavitat en arbre viu
    • Branca/tronc d’arbre viu
    • Branca/tronc d’arbre mort
    • Arbust
    • Liana (vinya, heura)
    • Canyís/boga
    • Penya-segat o roca
    • Mur/talús
    • Al terra
    • A vegetació flotant
    • Altres
  • Orientació de la cavitat. En cas de nius en caixes-nius o cavitats indica l’orientació del forat:
    • N
    • NE
    • E
    • SE
    • S
    • SW
    • W
    • NW
  • Altura (respecte al terra). Indica la distància vertical que hi ha del niu a terra (en metres).

Activitat detectada al niu cada dia d’observació

  • Data. Indica la data.
  • Activitat observada. Indica quina activitat hi detectes. Tria una de les següents opcions:
    • Construcció. Tria aquesta opció si veus els pares construint el niu o el niu a mig fer.
    • Ous. Opta per aquesta opció si veus que hi ha ous al niu. No la seleccionis, però, si ja ha eclosionat algun ou (en aquest cas indica que hi ha pollets). No la seleccionis tampoc si veus la femella al niu però no estàs segur que hi hagi ous (podria tractar-se de pollets petits). En aquest cas caldria tornar un altre dia per confirmar en quin estadi està la cria.
    • Pollets vius. Tria aquesta opció si veus els pollets o els pares portant menjar al niu. No seleccionis aquesta opció si veus algun dels pares amb menjar al bec però no observes que alimenten els pollets al niu o si tots els pollets són morts.
    • Volanders. Tria aquesta opció si veus l’envol dels pollets o el volanders (pollets encara cua-curts) molt a prop de niu (menys de 5m de distància).
    • Altres. Escull aquesta opció si no pots optar per cap de les altres. Per exemple, perquè el niu està acabat de fer però encara està buit, el niu està destruït o els pollets són tots morts, o veus que hi ha una adult al niu però no saps si hi ha pollets o ous.
  • Nombres (optatiu). Indica el nombre d’ous, pollets o volanders que hi ha al niu:
    • Ous. Nombre d’ous (sense incloure ous trencats).
    • Pollets vius. Nombre de pollets vius.
    • Pollets morts. Nombre de pollets morts.
    • Volanders. Nombre de volanders.

Síntesi de les observacions efectuades

  • Sumari d’activitat. Indica la data del primer i darrer cop en què has observat cadascuna de les activitats (construcció, ous, pollets, volanders).
  • Resultat de la cria. Indica, si ho saps, si la cria ha estat un èxit o bé ha fracassat. Selecciona una de les següents opcions:
    • Èxit (algun pollet ha envolat)
      Per concloure que un determinat intent de cria ha estat exitòs cal confirmar que almenys un pollet ha envolat. Per fer-ho el millor és observar el mateix envol dels pollets o veure’ls encara cua-curts i alimentats pels pares als voltants del niu poc desprès de sortir-ne. Si estàs segur que els pollets han envolat (perquè els vas veure quan ja estaven plomats del tot i apunt de sortir del niu) però ara no els veus prop del niu, comprova que el niu està intacte i no té senyals d’haver estat depredat o destruït. Un niu intacte sol tenir una aparença aplanada i sovint està cobert de restes de matèria fecal i de cera dels canons de les plomes.
    • Fracàs: niu abandonat (amb ous)
      No sempre és fàcil saber si un niu ha esta abandonat pels pares o no. Pensa que molts ocells no comencen a incubar els ous fins que la posta està completa. Abans de començar a incubar, els pares poden estar lluny del niu bona part del dia i durant la incubació solen deixar-lo sol per períodes de fins a 15 minuts per alimentar-se. A més els ous dels ocells poden arribar a ser viables fins al cap de dues setmanes des que es ponen encara que no siguin incubats. Com a norma general, espera’t dues setmanes des de la data en què creus que haurien d’haver eclosionat per concloure definitivament que el niu ha estat abandonat.
    • Fracàs: niu abandonat (tots els pollets morts)
      De tant el tant, pots trobar que un niu ha estat abandonat i tots els pollets estan morts. El pares el poden haver abandonat per culpa d’algun destorb important, per la mort d’un dels pares o perquè ha estat infestat per formigues o algun altre insecte. Fixa’t que mentre hi hagi un pollet viu no es pot considerar que la posta ha fracassat.
    • Fracàs: niu depredat
      Si trobes el niu buit, i sovint amb l’estructura malmesa, quan encara havia de tenir ous o pollets petits és senyal que ha estat depredat. Mira si trobes senyals al mateix niu o voltants, com ara petjades o marques, que t’indiquin quin animal ha pogut ser-ne el responsable.
    • Fracàs: niu desaparegut/destruït (físicament)
      Considera com a destruït qualsevol niu que tingui l’estructura molt malmesa o que hagi desaparegut del seu lloc (per exemple per una inundació o perquè ha caigut de l’arbre) quan encara havia de tenir ous o pollets. La depredació d’un niu també el pot destruir físicament. Si no saps segur, però, si ha estat depredat o no, inclou-lo en aquesta categoria.
    • Fracàs: niu parasitat (per cucut o cucut reial)
      El cucut i el cucut reial són les dues úniques espècies d’ocells de Catalunya que ponen els seus ous als nius d’altres espècies (és a dir, les parasiten). Fixa’t, però, que per confirmar que un determinat niu ha estat parasitat cal trobar-hi el pollet de cucut, ja que els seus ous solen ser impossibles de diferenciar dels de les espècies parasitades. Quan es troba un niu parasitat, és important tenir en compte que la informació sobre el nombre d’ous o pollets i l’èxit o no de la cria fa referència a l’espècie parasitada (és a dir, l’hoste). Per tant, els ous i pollets del paràsit no s’han de comptabilitzar. Per informar sobre la cria de l’espècie paràsita, és a dir el cucut o cucut reial, cal omplir una fitxa a part per amb les dades relatives a aquesta espècie però tot indicant que es tracta del mateix niu.
    • Fracàs: altres causes
      Opta per aquesta opció si la posta ha fracassat (és a dir, no ha envolat cap pollet) per qualsevol altre raó a les exposades anteriorment.
    • Desconegut
      Escull aquesta opció si desconeixes si la cria a tingut èxit o no.
  • Data de referència. Si la cria no ha tingut èxit, indica la data en què t’adones per primer cop que la cria ha fracassat (per exemple, la data en què trobes el niu abandonat o els pollets morts). En la resta de casos (és a dir, si la cria ha estat un èxit o no saps si ho ha estat o no) indica la data en que vas fer la darrera observació del niu.
  • Informació addicional (opcional). Indica, si ho saps, les dades següents:
    • Nombre d’ous (mida de la posta)
      Per saber la mida de la posta cal garantir que la posta és completa (és a dir, que la femella ja acabat de pondre tots els ous). Caldran, doncs, dues visites durant el període d’incubació o una visita a finals del període d’incubació i una altre poc desprès de l’eclosió i que, en ambdós casos, el temps transcorregut entre les dues visites sigui menor al període d’incubació típic de l’espècie.
    • Nombre de pollets nascuts
      Per saber el nombre de pollets nascuts és ideal visitar el niu poc desprès que acabi l’eclosió dels ous. Pensa que en la majoria dels passeriformes tots els ous d’una mateixa posta eclosionen el mateix dia o, com a molt, al llarg de dos dies. Si l’observació la fas quan els pollets ja són una mica grans, mira que no n’hi hagi algun de mort, ja que en aquest cas també caldrà que el sumis al total de pollets nascuts. No t’estranyi si el nombre de pollets nascuts és menor al nombre d’ous de la posta ja que sovint hi ha ous estèrils o que es fan malbé durant la incubació.
    • Nombre de pollets envolats
      Per estimar el nombre de pollets que han envolat cal observar el niu tot just abans o desprès de l’envol. En la majoria de passeriformes l’envol té lloc al mateix temps o al llarg, com a molt, de dos dies. Per fer l’estima tot just abans de l’envol cal observar el niu quan els pollets estan totalment plomats i s’evidencia que els falta poc per deixar el niu.
    • Data de la posta
      Per saber la data en què es pon el primer ou cal fer almenys dues visites al niu, una mentre es ponen els ous i una altra al cap de tres o quatre dies o un cop la posta s’ha completat. Recorda que els ocells solen pondre un ou cada dia, per tant, la posta trigarà a completar-se en tants dies com ous acabi tenint. Així doncs, si trobes un niu amb ous, torna al cap de tres o quatre dies per determinar si el nombre d’ous ha canviat. Si és així, voldrà dir que el primer dia la posta encara no era completa i podràs determinar la data de posta fent un simple càlcul. Per exemple, suposa que el dia de la primera visita, imaginem que ha estat el 9 de maig, hi ha havia tres ous al niu i en la segona visita, quatre dies més tard, n’hi havia cinc. El canvi en el nombre d’ous ens indica que la posta encara no estava completada el dia de la primera visita i que, per tant, la data de la posta va ser el 7 de maig (va pondre el primer ou el dia 7, el segon el dia 8 i el tercer la matinada del dia de la primera visita, el 9 de maig). Fixa’t que si el nombre d’ous no varia entre les dues visites, llavors no és possible determinar la data exacta de la posta ja que voldrà dir que la posta ja era completa el primer dia.
    • Data d’eclosió
      Per estimar la data d’eclosió dels ous és ideal visitar el niu poc desprès que acabi l’eclosió dels ous. Pensa que en la majoria dels passeriformes tots els ous d’una mateixa posta eclosionen el mateix dia o, com a molt, al llarg de dos dies. Si l’eclosió té lloc al llarg de diversos dies, cal tenir en compte que el que cal indicar és la data d’eclosió del primer ou.
Nius és una iniciativa de l'Institut Català d'Ornitologia.